HISTÒRIA

A finals dels anys 70 i a principis dels 80, la zona de les Guilleries i el Collsacabra, situada entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, es trobava en el punt de mira de grans multinacionals mineres arran de la publicació d’uns estudis en què s’evidenciava la presència d’urani en el subsòl.

Aquestes empreses, ansioses per obtenir el màxim benefici a costa del que fos necessari, iniciaren un seguit de prospeccions experimentals per tal de determinar quin podria ser l’abast de l’explotació i començar a perforar amb maquinària pesant.

De seguida que corregué la veu entre els habitants de la zona, aquests s’organitzaren amb la finalitat de salvar el paisatge i la natura, creant moviments populars contraris a la destrucció del territori. Amb pocs dies van aconseguir mobilitzar associacions de veïns i de pagesos, sindicats, organitzacions polítiques i gent de tota mena amb centenars d’actes arreu del territori. D’entre aquestes mobilitzacions, destaca una gran manifestació a Vic que aplegà més de 8.000 persones i finalitzà amb càrregues policials amb llançament de pilotes de goma i cops de porra cap als concentrats. La banda sonora d’aquest moviment fou la cançó “Torna, torna, Serrallonga”, del conjunt musical Els Esquirols, especialment creada per aquesta reivindicació.

Gràcies a aquesta oposició popular —i, per què no dir-ho, també pels resultats dels estudis realitzats, els quals rebaixaven les expectatives de guanys econòmics per a les multinacionals—, el projecte d’extracció de material radioactiu fou abandonat i ha restat guardat en algun calaix d’un gran edifici d’oficines, situat en una gran metròpoli d’Amèrica… fins fa poques setmanes.

Havent passat gairebé quatre dècades des de llavors, les noves generacions amb prou feines recorden aquella lluita per salvar el territori del qual avui gaudeixen, sense saber que temps enrere va estar a punt de ser destruït. Per altra banda, el valor de l’urani no ha fet més que pujar i pujar, per la qual cosa les grans multinacionals mineres estan tornant a recuperar els antics projectes que en el seu temps havien abandonat per falta d’interès econòmic, obtenint grans beneficis en l’actualitat.

En els últims dies, els habitants de la zona han detectat moviments que els fan pensar que s’han iniciat les proves per tal de reactivar el projecte. Es tem que estiguin aprofitant l’antiga infraestructura utilitzada fa quaranta anys, que va quedar abandonada en els racons més desconeguts de la contrada.

El territori torna a estar en perill. Necessitem recopilar tota la informació recollida fa quaranta anys abans no caigui en mans de qui en vol fer un mal ús. Per fer-ho, necessitem entrar en un dels antics búnquers que sembla que torna a estar operatiu i recollir el màxim de material, informes i mostres que permetin evidenciar totes aquestes sospites.

És sabut que, degut als seus interessos —quantificats en milions i milions de dòlars—, aquestes multinacionals no s’aturaran, i qualsevol acció que pugui fer perillar els seus beneficis pot comportar una resposta altament violenta. Així doncs, és cert que la tasca de recollir les proves és una proesa d’alt risc, però també és indubtable que s’ha de fer immediatament. Si s’emporten els resultats de les prospeccions experimentals cap als Estats Units d’Amèrica abans que s’hagin fet públiques les seves intencions, quan tornin a posar els peus a la zona ja serà directament amb la maquinària pesant, destruint el nostre territori per sempre més.

Sereu els valents i valentes que us endinsareu a les instal·lacions d’aquestes multinacionals, recollireu el material necessari per tal de fer públiques les seves intencions i aconseguir així aturar la barbaritat que pretenen portar a terme des de grans despatxos situats a milers de quilòmetres de la zona?